O registro de epidemias nas fontes narrativas da coroa de Aragão (final do século XIII ao fim do século XVI)
DOI:
https://doi.org/10.11606/issn.2316-9141.rh.2025.228288Palavras-chave:
Coroa de Aragão, Epidemias, memória escrita, séculos XIII-XVI, Segunda pandemia de pesteResumo
Este artigo explora uma compilação provisória de diversas fontes narrativas dos territórios ocidentais da Coroa de Aragão – Catalunha, Aragão, Valência e Maiorca – com o objetivo de rastrear registros de epidemias do final do século XIII ao século XVI. Ele examina como esses episódios são descritos, quais eventos específicos são destacados e se houve um esforço deliberado para construir uma memória histórica sobre surtos de peste e outras doenças
Downloads
Referências
Primary sources
Boscà, Joan Francesc. Memorial Històric. Ed Jaume Sobrequés Callicó. Barcelona: Associació de Bibliòfils de Barcelona, 1977.
CABANES CATALÀ, Maria Luisa (ed.). Anales valencianos. Zaragoza: ANUBAR, 1983.
Chronicon de Petrus de Arenys. Ed. José Hinojosa Montalvo.Valencia: ANUBAR, 1975.
Comes, Pere Joan. Llibres d’algunes coses assenyalades succedidas en Barcelona i altres parts. Ed. Josep Puiggarí. Barcelona: La Renaixensa, 1878.
“Crònica del Racional de la ciutat (1334-1417)”. Recull de documents i estudis. Vol. 1, fasc. 2, 1921.
Crónicas de los jueces de Teruel (1176-1532). Ed. Fernando López Rajadel. Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1994.
“Cronicó de Guillem Mascaró”. Ed. Jose Carlos Martín-Iglesias, El denominado Cronicón de Guillem Mascaró (+ 1405) y sus continuaciones: introducción, edición y traducción. Paris, e-Spania books, 2017. Available at: <http://books.openedition.org/esb/1084>
“Cronicó d’Ullà”, Ed. Enrique Flórez. España Sagrada…, tomo XXVIII, Madrid: Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1774, p. 342-4.
“Cronicó del segle XV de Reus”. Ed. Ezequiel Gort Juanpere. Un Cronicó del segle XV. Historia et documenta. Vol. 1, 1994, p. 57-66.
“Cronicón de la catedral de Mallorca”. Ed. Francesc Montsalvatje. Colección diplomática del condado de Besalú, tome 13 (3r Colección Noticias Históricas). Olot: Impremta de J. Bonet, 1902, doc. 1890.
“Cronicó de la església de Girona”. Ed. Francesc Montsalvatje, Colección diplomática del condado de Besalú, tome 13 (3r Colección Noticias Históricas). Olot: Impremta de J. Bonet, 1902, doc. 1880.
Eiximeno, Gaspar, Notícies de. Ed. Vicent Josep Escartí. Edició de les notícies de Gaspar Eiximeno (1489-1492). Saitabi. Vol. 45, 1995, p. 157-68.
Diversa Kalendaria de gestis retroactis temporibus factis maxime in Episcopatu Gerundensi. Ed. Jaime de Villanueva. Viage literario á las iglesias de España, tome 12. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850 p. 282-286; also ed. Enrique Flórez, España sagrada…., tome 44. Madrid: A. Martin, 1826, p. 394.
La primera crónica del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1604) de Francesc Talet, Ed. Carles Díaz Martí. Barcelona: Fundació Noguera, 2013.
Les Quatre Grans Cròniques. Ed. Ferran Soldevila, Jordi Bruguera, M. Teresa Ferrer Mallol. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans 2008-14, 4 vols.
Llibre d’Antiquitats de la Catedral de València. Ed. Joaquim Martí Mestre. València : Institut Universitari de Filologia Valenciana, 1994.
Llibre de privilegis de Figueres (1267-1585). Ed. Antoni Cobos Fajardo. Barcelona: Fundació Noguera, 2004.
MIERES, Tomàs. Costums de Girona. Ed. Antoni Cobos Fajardo. Girona: CCG edicions – Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2001.
Miralles, Melcior. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. Ed. Mateu Rodrigo Lizondo. Col·lecció Fonts Històriques Valencianes. València: Publicacions de la Universitat de València, 2011.
Moliné Brases, Ernest. Noticiari català dels segles XIV y XV. Butlletí de l’Ateneu Barcelonès. Vol. 1, 1916, p. 211-220.
Note in Llibre Verd menor of Perpignan. Ed. Francesc Montsalvatje. Colección diplomática del condado de Besalú, tom XIII (3rd Colección de Noticias Históricas). Olot: Imprenta J. Bonet, 1902, doc. 1879.
SAFONT, Jaume. Dietari o llibre de jornades (1411-1484). Ed. Josep M. Sans i Travé. Barcelona: Fundació Noguera, 1992.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Ed. Josep M. Sans Travé. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 10 vols, 1994-2007.
Gil, Pere. Geografia de Catalunya. Ed. Josep Iglésies. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.
Llibre de les solemnitats de Barcelona. Ed. Agustí Sanpere Duran, Josep Sanabre. Barcelona: Institució Patxot, 1930, 2 vols.
Llibre de remembrança by Joan Boada, priest of Sant Iscle de Colltort. Ed. Jaime Villanueva. Viage literario á las iglesias de España, tome 14. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, p. 208-209, 300-304, doc. 17.
Martyrology from Santa Maria de Solsona. Ed. Jaime Villanueva. Viaje literario…tome 9. Valencia: Impremta de Oliveres, antes de Estevan, 1821, p. 240.
Les Mémoires de l’église Saint-Jacques de Perpignan. Ed. Paul Masnou. Perpignan: Imprimerie de J. Comet, 1911.
Memorial notes by the notary Miquel Martí Abric from Girona. Arxiu Històric de Girona, Notarial records, Girona-06, vol. 639, d.s., 73.
Memòries by Perot de Vilanova. Ed. Antoni Simon Tarrés. Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. Barcelona: Curial, 1991, p. 25-88.
Notes by notary Pere Font. Ed. Agustín Rubio Vela. Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones. Estudis Castellonencs. Vol. 6, 1994-1995, p. 1179-1221, concretely p. 1184.
Rerum apud Maioricas by Mateu Salzet. Ed. Jaime de Villanueva. Viage literario á las iglesias de España, tom. 21, Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851, Madrid, p. 218-247.
Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Ed. Francesc Carreras Candi. Barcelona: Impr. d’Henrich, 1912-6. 5 vols.
Simon Tarrés, Antoni. Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. Barcelona: Curial, 1991.
Manual de novells ardits vulgarment apellat dietari de l’antich consell barceloní. Ed. Frederic Schwartz i Luna, Frances Carreres Candi, Pere Voltes i Bou. (1892-1894). Barcelona: Impremta de Henrich y companyía, vols. I-III.
Zurita, Jerónimo. Anales de Aragón, 1562-1580. Ed. Ángel Canellas López. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1967-1977.
Bibliography
Alexandre, Pierre. Le climat en Europe au Moyen Âge, contribution à l’histoire des variations climatiques de 1000 à 1425, d’après les sources narratives de l’Europe occidentale. Paris : Éditions de l’École des hautes études en sciences sociales, 1987.
AMASUNO, Marcelino V. Cronologías de la peste en la Corona de Castilla durante la segunda mitad del siglo XIV. Studia historica. Historia medieval. Vol. 12, 1994, p. 25-32.
AGRESTA, Abigail. From Purification to Protection: Plague response in Late Medieval Valencia. Speculum. Vol. 95, no. 2, 2020, p. 371-395.
ARRIZABALAGA, Jon. Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease. Asclepio. Vol. 54-1, 2002, p. 51-70.
BENEDICTOW, Ole J. The Black Death 1346-1353, The Complete History. Woodbridge: The Boydell Press, 2021.
BENITO I MONCLÚS, Pere. El cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa: anatomIa d’una crisi-frontissa. Estudis d’Història Agrària. Vol. 34, 2022, p. 13-37.
BENITO I MONCLÚS, Pere, MALTAS MONTORO, Joan. Fams immortalitzades. El “mal any primer” (1333-1334) dins l’annalística catalana de la baixa edat mitjana. In : CASTELNUOVO, Guido, VICTOR, Sandrine (eds.) ; L’Histoire à la source : acter, compter, enregistrer (Catalogne, Savoie, Italie, XIIe-XVe siècle), Mélanges offerts à Christian Guilleré. Chambery : Université Savoie Mont Blanc, 2017, vol. 1, p. 503-520.
BENITO I MONCLÚS, Pere, Reixach Sala, Albert, BARBER BLASCO, Alberto, MAS CRAVIOTTO, Adrià, ROCA CABAU, Guillem. Assessing the differential impact of epidemic outbreaks in Late Medieval Catalonia (1347-1530): from communities to family units. The History of the Family. Vol. 30:3, 2025, p. 371-412. DOI: 10.1080/1081602X.2025.2532437
BETRÁN MOYA, José Luis. La peste en la Barcelona de los Austrias. Lleida: Milenio, 1996.
BIRABEN, Jean-Noël. Les hommes et la peste en France et dans les pays européens et méditerranéens. Paris-La Haye: Mouton, 1976, 2 vols.
Blockmans, W. The social and economic effects of plague in the Low Countries, 1349–1500. Revue Belge De Philologie Et D’Histoire. Vol. 58, 1980, p. 833–863.
CAMPANER FUERTES, Álvaro. Cronicon Mayoricense: noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 a 1800. Palma: Juan Colamar y Salas, 1881.
CAMPS CLEMENTE, Manuel, CAMPS SURROCA, Manuel. La pesta del segle XV a Catalunya. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1998.
Carmichael, Ann G. Registering deaths and causes of death in Late Medieval Milan. In: Rollo-Koster, Joelle (ed.). Death in Medieval Europe: Death Scripted and Death Choreographed. Abingdon: Routledge, 2016, p. 208-236.
Castán Lanaspa, Guillermo. La construcción de la idea de la Peste Negra (1348-1350) como catástrofe demográfica en la historiografía española. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2020.
Cingolani, Stefano M. Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006.
Coll i Alentorn, Miquel Historiografia. Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1991.
Cohn, Samuel K. The Black Death Transformed. Disease and Culture in Early Renaissance Europe. Londres: Arnold, 2003.
Cohn, Samuel K. Epidemiology of the Black Death and Successive Waves of Plague. In: NUTTON, Viviane (ed.). Pestilential Complexities: Understanding Medieval Plague, Supplement Medical History 27, 2008, p. 74-100.
CURTIS, Daniel, ROOSEN, Joris. The sex-selective impact of the Black Death and recurring plagues in the Southern Netherlands, 1349-1450. American Journal of Physical Anthropology, Vol. 164(2), 2017, p. 246-59.
Dumas, Geneviève. Montpellier face aux mortalités à la fin du Moyen Âge: discours, prise en charge et matérialité des victimes. In : LABBÉ, Thomas, SCHENK, Gerrit Jasper (eds.) ; Une histoire du sensible: la perception des victimes de catastrophe du XIIe au XVIII siècle. Turnhout: Brepols, 2014, p. 103-125.
DUMOLYN, Jan, VAN BRUAENE, Anne-Laure. Introduction. Urban Historiography in Late Medieval and Early Modern Europe. In: CAERS, Bram, DEMETS, Lisa, VAN GASSEN, Tineke (eds.); Urban History Writing in North-Western Europe (15th - 16th centuries). Turnhout: Brepols, 2019, p. 7-26.
Escartí, Vicent Josep. Memòria privada: Literatura memorialística valenciana del segle XV al XVIII. València: Eliseu Climent, 1998.
Escartí, Vicent Josep. Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX. Manuscrits. Vol. 28, 2010, p. 181-205.
ESCARTÍ, Vicent Josep. La memòria de les pestes a l’antic Regne de València: de la nota marginal a la centralitat (s. XV-XVII). Mirabilia / MedTrans. Vol. 13, 2021/1, p. 45-74.
Falcón Pérez, María Isabel. Sanidad y beneficencia en Zaragoza en el siglo XV. Aragón en la Edad Media. Vol. 3, 1980, p. 183-226.
Fontcuberta Famadas, Cristina. Art i pesta: justicia divina, retrats i santedat en la Barcelona moderna. Matèria: Revista internacional d’Art. Vol. 22, 2023. https://doi.org/10.1344/Materia2023.22.3
Franklin-Lyons, Adam. Shortage and Famine in the Late Medieval Crown of Aragon. Pennsylvania: Penn State University Press, 2022.
Furió, Antoni. La gran depressió baixmedieval. Una mirada des dels Països Catalans. Recerques. Vol. 72-73, 2016-17, p. 45-103.
Garrido-Valls, Josep-David. Cronicons Barcinonenses. In: Simon Tarrés, Antoni (ed.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 390-392.
GlÉnisson, Jean. La seconde peste : l’épidémie de 1360-1362 en France et en Europe. Annuaire-Bulletin de la Société de l’Histoire de France. 1968-9, p. 27-38.
Grau Fernández, Ramon. La historiografía de Barcelona abans de la institucionalització. Barcelona quaderns d’història. Vol. 1, 1995, p. 11-23.
Green, Monica H. A New Definition of the Black Death: Genetic Findings and Historical Interpretation. De Medio Evo. Vol. 11/2, 2022, p. 139-155. doi: 10.5209/dmae.83788
Günzberg, Jordi. Epidemias y mortalidad en la Cataluña medieval: 1300-1500. In: CAVACIOCCHI, Simonetta (ed.). La interazione tra economia e ambiente biologico nell’Europa preindustriale. Secc. XIII–XVIII (Atti della XLI Settimana di Studi. Prato, 26–30 aprile 2009). Firenze: Istituto Internazionale di Storia Economica “F. Datini” & Firenze University Press, 2010, p. 57-80.
Jané, Òscar. The personal memoir in the Catalan lands (16th - 19th centuries). Catalan Historical Review. Vol. 14, 2021, p. 35-49.
Iradiel Murugarren, Paulino. Consecuencias demográficas y económicas de las epidemias del siglo XV en la Corona de Aragón. In: Le epidemie nei secoli XVI-XVII: Atti delle giornatte di studio (Fisciano/ Università degli Studi di Salerno, 13-14 maggio 2005. Salerno: Laveglia, 2006, p. 159-87.
Mallorquí Garcia, Elvis. “Totes aquestes montayes són vuy desabitades”. Les crisis demogràfiques del segle XIV al terme del Castell de Solterra (Sant Hilari Sacalm i Osor). In: PUIG, Neus, VIADER, Montse (eds.); Les crisis a l’Edat Mitjana: Actes del VI Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (15-16 de novembre de 2018). Hostalric: Ajuntament d’Hostalric, 2020, p. 152-170.
Maltas Montoro, Joan. Caresties, fams i epidèmies a Catalunya: de la conquesta de Sicília a la Pesta Negra. Barcelona: Fundació Noguera, 2022.
Miquel Milian, Laura, REIXACH SALA, Albert. Enregistrer la prise de décision dans les conseils municipaux de la Catalogne du Bas Moyen Âge. In : Otchakovsky-Laurens, François, VERDON, Laure (dirs.). La voix des assemblées: quelle démocratie urbaine au regard des registres de délibérations? Méditerranée-Europe XIIIe-XVIIIe siècle. Aix-en-Provence: Presses Universitaires de Provence, 2021, p. 35-49.
ORTEGA VILLOSLADA, Antonio. La marina mercante medieval y la casa de Mallorca: entre el Mediterráneo y el Atlántico. Lleida : Pagès, 2015.
PLANAS ROSSELLÓ, Antonio. Los notarios mallorquines del siglo XIV. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Vol. 27, 2017, p. 47-103.
Reixach Sala, Albert. Huir de la ciudad en tiempos de pestilencia: de reacción atávica a indicador histórico (Cataluña, siglo XV). Anuario de Estudios Medievales. Vol. 53/2, 2023, p. 985-1020. https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.16
Reixach Sala, Albert. Frenar el contagio por tierra y por mar en Cataluña y Mallorca en el siglo XV: en los albores de los cordones sanitarios. Reti Medievali Rivista. Vol: 24/2, 2023, p. 51-87. https://doi.org/10.6093/1593-2214/10211
REIXACH SALA, Albert. Fighting the plague in the Crown of Aragon (mid-fourteenth to early sixteenth centuries). Journal of Medieval Iberian Studies, January, 1–21, 2025. https://doi.org/10.1080/17546559.2024.2422034
Reixach Sala, Albert. Urban diplomacy, information management and epidemics in Late Medieval Crown of Aragon (c. 1350- c. 1500). In: VIÚLA DE FARIA, Tiago et al. (eds.); State-Making and Diplomacy in Europe, 1050-1550. Coimbra: Coimbra University Press, 2025, forthcoming.
Riera Melis, Antoni. Joan Torralles. In: SIMON TARRÉS, Antoni (ed.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.
Roca Cabau, Guillem. Medidas municipales contra la peste en la Lleida del siglo XIV e inicios del XV. Dynamis. Vol. 38/1, 2018, p. 15-39.
Roca Cabau, Guillem. “Ferits o infectes de pesta”: la gestión de las epidemias en Lleida y Barcelona durante el siglo XVI.” Revista de la CECEL, vol. 20, 2020, p. 7-38.
Rodrigo Lizondo, Mateu. Dietarios y libros de memorias en los reinos de la Corona de Aragón (siglos XIV-XV). In BAUTISTA, Francisco; LALIENA, Carlos; TOMÁS FACI, Guillermo (eds.). Cultura y poder del Estado en la Corona de Aragón: historiadores e historiografía en los siglos XIII-XVI. Zaragoza: Prensas Universitarias Zaragoza, 2019, p. 61-72.
Rubio Vela, Agustín. Peste Negra, crisis y comportamientos sociales en la España del siglo XIV: la ciudad de Valencia (1348-1401). Granada: Universidad de Granada, 1979.
Rubio Vela, Agustín. Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones. Estudis Castellonencs. Vol. 6, 1994-1995, p. 1179-1221.
SABATÉ CURULL, Flocel. Quina edat té l’Arbert Sescorts? Memòria, fama pública i alletament. In: BERJOAN, Nicolas ; PASSARRIUS, Olivier (eds.); Histoire et archéologie en Pays catalans. Mélanges offerts à Aymat Catafau, Perpignan : Trabucaire, 2024, p. 173-184.
Simon Tarrés, Antoni (dir.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.
SLAVIN, Philip. Plague Strikes Back: The Pestis Secunda of 1361-62 and Its Demographic Consequences in England and Wales. Journal of Medieval and Early Modern Studies. Vol. 54, 3, 2024. Doi: 10.1215/10829636-11333361.
Soldevila Temporal, Xavier. Els masos rònecs a les baronies de Palafolls i Montpalau (1350-1500). In : PUIG, Neus, VIADER, Montse (eds.) ; Les crisis a l’Edat Mitjana: Actes del VI Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (15-16 de novembre de 2018). Hostalric: Ajuntament d’Hostalric 2020, p. 171-180.
Toldrà, Maria. La prosa histórica. In: BADIA, LOLA (ed.). Història de la literatura catalana, III, Literatura medieval. Segle XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana-Barcino, 2015, p. 163-190.
Verdés Pijuan, Pere. Hacia un estudio crítico de la contabilidad municipal en Cataluña a fines de la Edad Media. In: Lafuente Gómez; Mario, Iranzo Muñío; María Teresa (coords.); En pro del común: la fiscalización de las cuentas públicas en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022, p. 301-335.
Viñas Cusí, Ferran. La peste bubónica: epidemia de Porto (1899) y epidemias de peste ocurridas en Barcelona/ Datos históricos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona. Medidas adoptadas por el Consell de Cent para prevenirlas y dominarlas. Barcelona: Ayuntamiento, Instituto Municipal de Historia, 1907 (edition of 1965).
Downloads
Publicado
Edição
Seção
Licença
Copyright (c) 2025 Albert Reixach Sala

Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution 4.0 International License.
Autores que publicam nesta revista concordam com os seguintes termos:
- Autores mantém os direitos autorais e concedem à revista o direito de primeira publicação, com o trabalho simultaneamente licenciado sob a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ (CC BY). Esta licença permite que outros distribuam, remixem, adaptem e criem a partir do seu trabalho, mesmo para fins comerciais, desde que lhe atribuam o devido crédito pela criação original. É a licença mais flexível de todas as licenças disponíveis. É recomendada para maximizar a disseminação e uso dos materiais licenciados.
- Autores têm autorização para assumir contratos adicionais separadamente, para distribuição não-exclusiva da versão do trabalho publicada nesta revista (ex.: publicar em repositório institucional ou como capítulo de livro), com reconhecimento de autoria e publicação inicial nesta revista.
- Autores têm permissão e são estimulados a publicar e distribuir seu trabalho online (ex.: em repositórios institucionais ou na sua página pessoal) a qualquer ponto antes ou durante o processo editorial, já que isso pode gerar alterações produtivas, bem como aumentar o impacto e a citação do trabalho publicado (veja O Efeito do Acesso Livre).











